Procés d’incorporació de les TIC als centres escolars

En l’actualitat, veiem com una cosa normal la introducció de les TIC a l’aula d’infantil, però això és recent. Per arribar al punt en què ens trobem, hem hagut de passar per un procés d’inserció de les Noves Tecnologies dins la societat i dins l’aula. Aquest procés d’incorporació de les TIC, podem dir que va començar als anys vuitanta, quan va aparèixer la necessitat que entressin els ordinadors dins els centres educatius. Per començar, es van incloure assignatures relacionades amb la informàtica, es van crear programes de dotació de recursos als centres educatius, ús d’ordinadors en les tasques de gestió del centre, creació de programes didàctics multimèdia i formació del professorat. Tot això, va estar envoltat d’un clima d’il·lusió, a la vegada que hi havia una falta de recursos materials i econòmics per dur a terme aquestes incorporacions.

Van arribar els anys noranta, i tota aquesta il·lusió, junt amb els programes que s’havien creat la dècada anterior, van desaparèixer, o es van estancar. Això va ser causat, com ja hem dit abans, per la falta de recursos però, a més, es va implantar una nova llei educativa, la LOGSE, la qual no va donar prioritat a les tecnologies digitals.

Tot plegat, va fer un canvi quan va arribar el segle XXI. Les TIC van agafar una importància cabdal, i van aparèixer moltes novetats. Va tornar a aparèixer la il·lusió que s’havia perdut, i tot va anar endavant. La societat va començar a percebre que Internet i les Noves Tecnologies representaven una revolució, i que això encara agafaria més transcendència. Els impulsors d’aquest canvi van ser els EEUU, i la Unió Europea els va seguir, encara que de forma més tímida. Es van començar a recolzar les TIC en tots els sectors, i van aparèixer programes que intentaven facilitar l’accés al treball i integració social de grups desfavorits.

Dins el context espanyol, en l’àmbit educatiu es va crear l’any 2000 el programa e-Learning, que un any més tard es va convertir en el Plan Info XXI. Aquest, pretenia alfabetitzar tecnològicament  la gran majoria de la població. L’any 2002, es va presentar un altre pla, anomenat “Internet a l’escola”. Al cap d’un any, es va donar per finalitzat el programa Plan Info XXI, i va donar lloc al programa España.es.

A nivell autonòmic, la implantació de les TIC va estar impulsada per plans autonòmics aïllats. El problema, era la falta de coordinació institucional o l’absència de col·laboració entre els programes autonòmics que es van crear. Existien diferents plans i accions desenvolupades de manera aïllada i exclusiva per l’àmbit territorial de cada Comunitat Autònoma.

A les Balears, l’any 2000 es va crear el programa Xarxipelag, que tenia com a objectius: que tots els centres disposessin d’equipaments, que totes les escoles tinguessin Internet, facilitar la gestió dels centres i que hi hagués formació del professorat, junt amb recursos didàctics.

Després de tot aquest procés, de cada cop es va anar millorant més, i hem arribat al que tenim avui en dia. Però, no tot és tenir Noves Tecnologies dins l’aula, sinó que se n’ha de fer un ús correcte, pel que s’han de tenir en compte alguns aspectes per a què la introducció de les TIC a l’aula funcioni bé. Com ens aporta Pere Marquès Graells, hi ha 5 aspectes que cal tenir en compte:

• Les bases tecnològiques necessàries: dins una aula hi hauria d’haver pissarres digitals, ordenadors de recolzament, aules d’informàtica, Intranet educativa, biblioteca amb connexió a Internet, i Internet a casa.
• Coordinació i manteniment dels recursos TIC: les infraestructures sempre han d’estar operatives.
• Recursos didàctics: a l’educació necessitem recursos didàctics que facilitin els aprenentatges dels estudiants. S’han de tenir en compte els sistemes de recolzament per a professorat.
• Decidit recolzament de l’equip directiu i compromís de la comunitat educativa: un recolzament ferm de l’equip directiu, i compromís de la comunitat educativa del centre, plasmat en el PEC.
• Adequada formació del professorat i didàctica general: motivació i actitud positiva del professorat. Han de fer un ús de les TIC que els ajudi a ensenyar.

Des del meu punt de vista, aquests cinc aspectes que hem vist, són d'una importància cabdal, i s’haurien de tenir en compte quan es vulguin aplicar les TIC a l’aula. De fet, penso que el punt més important, és la motivació del professorat, ja que si estan motivats a fer-ho, ho faran millor i d’una forma significativa.

Per concloure, si hagués de fer un anàlisi de la meva visió sobre l’evolució que hi ha hagut en la implantació de les Noves Tecnologies dins la societat, podria dir que aquests alts i baixos que hi ha hagut, han estat provocats pels distints pensaments polítics i per la falta de recursos. Així i tot, hem arribat allà on havíem d’arribar, encara que sempre hem de tenir en compte que les TIC són per ajudar-nos, i ho faran sempre que en fem un ús racional, i no deixem de banda que només són eines per facilitar-nos la vida, i l’ensenyament-aprenentatge en el cas de l’educació.